15. ja va venir i no el reconegueren (Mt 17, 10-13)

Hi ha molta gent que passa desapercebuda durant tota o casi tota la seva vida. N'hi ha que ho fan expressament, per no tenir maldecaps; n'hi ha que ho fan per necessitat, ja que no tenen opció a fer cap d'aquelles coses que destaquen en els mitjans de comunicació; n'hi ha que son ignorats directament perquè el que fan no interessa a la societat.Possiblement seria el cas d'Elies que ens diu  Mateu l'evangelista. Durant els segles de la història Déu ha estat enviant senyals i senyalers per tal que fer-nos entendre quin és el seu projecte per a la humanitat. En general els profetes han estat ignorats, quan no han estat perseguits, maltractats i assassinats. Ens sembla que aquest plantejament que entenem històricament plausible, no ens pot passar en els nostres dies. Però la realitat és que si, com en el temps de les rondalles, el Bon Jesús vingués a passejar per la terra, segurament no el coneixeríem. I no seria perquè tingués poders d'invisibilitat, sinó perquè la nostra curta capacitat de visió ens deixaria sense aquesta alegria.La veritat és que Jesús ens ha dit que serà amb nosaltres sempre, i s'ha pres en un sentit espiritual, de presència "no-física"; també ha dit, però, que qui serveix un petit qualsevol del món , el serveix a ell. Crec que, igual que Elies al seu temps, Jesús ha vingut, és present, ve a cercar-nos, ens dóna oportunitats de trobar-nos amb ell, i no el reconeixem. En ocasions serà al revés  que li farem algun bé i no sabrem que és a ell que hem ajudat.`

Posem atenció. Qualsevol que es creua en el nostre camí diari, pot ser ell... No!!.
Qualsevol que es creua en el nostre camí, especialment aquell que ens costa més d'estimar, ÉS ELL.