Parlar de la mort mai és cosa fàcil, per més que sabem que tots hem de passar per aquest punt del nostre camí. Possiblement el cas del cap de la sinagoga que ens narra l'evangeli, és, de tots els cassos de mort de parents, el més difícil: un pare o una mare que ha d'enterrar un fill o una filla. Jesús pot fer allò que a nosaltres ens està vetat: tornar a la vida la filla del cap de sinagoga. I ho fa amb discreció, sense voler aprofitar la "repercusio mediàtica" dels fets. El més important és la filleta i la família.
Nosaltres, des de les nostres comunitats, hem de saber acompanyar les famílies que passen moments de dol. No és fàcil. Per una banda no totes les famílies es deixen acompanyar; per l'altra, no sempre sabem com acompanyar-les. Però hem d'aprendre a fer-ho. Finalment ho agraeixen profundament.
En Bep no tan sols en sap parlar, sinó que hio ha amb seny i en vers...
no podem demanar més.
Joan Manuel Mercadal Victory
Dimarts IV des temps ordinari.
Encara parlava, que arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen:
“La teva filla ès morta” Mc 5,21,43
Pare i mare ja tenc mort
Em va rompre s’enyorança
Em va semblar malaurança
Fins que ho vaig dur a bon port.
Però ja he tingut sa sort:
De Jesús tenc s’ensenyança,
Sa vida sense confiança
Ès molt pitjor que sa mort
Sa vida que ens van donar
Està en línia segona.
Jo només som una ona
Que forma part de la mar
Que quan es sol caragolar
I a sa vorera es fona
Per cap banda no s’engrona
I a la mar gran sol tornar
Per així poder combregar
De sa gran música que entona
Ona grossa i petitona
Quan balla damunt la mar.
Si som capaç d’observar
Lo que sa vida a tots dona
Que allò que sembla androna
Cap a millor em fa caminar
Que quan es cuc per morir està
es converteix en papallona
i en que passi mala estona
no sé exacte com serà
però per mentres visc estar
sa pau amb jo com bessona
així confiï trobar matrona
que a sa gran vida em conduirà.
Bep Guàrdia
No hay comentarios:
Publicar un comentario