el mal sempre el duim damnut

Diumenge VI de durant s’ any.
Per açò, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’ infern tot el teu cos. I si la teva ma dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’ infern tot el teu cos. Mt 5,17-37

Sa meva àvia de part de mare, els darrers sis anys de sa seva vida va romandre cega. Aquesta circumstància la va obligar a sintonitzar amb unes realitats de ses que jo no en tenia, ni tinc ni idea. Sa seva sensibilitat cap as món des tacte, s' olfacte, des gust i de s' oïda es va convertir en tal que, as seu costat, sa resta dels humans vidents semblem maldestres i desmanyotats babaus ... Ens donen llàstima ses persones que han perdut sa vista, però poques vegades tenim en compte s' enriquiment que els hi proporcionen sa resta dels sentits. Per descomptat que és una pena que aquest enriquiment es produeixi a s' elevat preu de sa ceguesa, i és perfectament concebible que es pugui tenir sa mateixa sensibilitat que tenen els cecs cap as món de sa resta dels sentits sense necessitat de perdre sa vista.

Igualment, sense perdre ses persones que ens envolten, podem renunciar resoludament de s’ actitud en sa que, a canvi des nostre amor, esperam beneficis de dites persones, per que s’ actitud en qüestió, produïda per s' ull cobdiciós, que provoca s' ànsia en el nostre cor, i per sa mà avariciosa, que intenta aferrar-se, posseir i fer seu el que s’ ull veu, ens impedeix despertar als sentits que ens condueixen a sa dimensió que trobo sa més valuosa de sa vida; sa pau interior que em porta as reialme de llibertat espiritual des que entenc que Jesús en deia “Regne dels cels”.

Sa sensació que ens proporciona es fet d’estimar “sense esperar rès a canvi” als éssers animats o inanimats als coneguts o desconeguts, amics o enemics, familiars, parella etc.., més del que ells ens estimen, de comprendrer-los més del que ells ens comprenen, de consolar-los més del que ells ens consolen... No es pot comparar amb rès. Ens facilita una sensibilitat que ens fa descobrir un món des que abans no en teníem ni sa més mínima idea de que existís. Un amor desinteressat com aquest, te tant poc a veure amb s’ amor egotista amb es que estem avesats a conviure, com s’ esmorteïda llum d’una espelma amb sa majestuosa llum des Sol.


Per açò, moltes vegades pens en lo certes que son ses paraules d’aquest evangeli. I si es fet de tenir monyons per mans, o conques buides as puesto dels ulls, son sa circumstància que em mantén desperta s’ inquietud que em fa explorar sa terra de s’ amor altruista, cap preu el trobo massa elevat si a canvi puc obtenir i mantenir sa pau que em concedeix assaborir (inclòs en circumstàncies adverses) aquest estat de llibertat espiritual des que en diem Regne de Déu.

M’agrada veure el cel blau
També com llueix es Sol
Però si un sentit pren es vol
I em deixa, com un babau
Sa meva vida no hi rau
Tot i que es defecte dol
M’ estim més ser guenyo o manxol
Que de dins, perdre sa pau

.