els nostres dimonis

Dilluns VII des temps ordinari.
Els dimonis d’aquesta mena, només els podreu treure amb la pregària. Mc 9,14-29

Pensa globalment i actua localment. Ès un slogan que no se on l’he sentit, però que m’ha vingut as cap amb aquest evangeli. Hi ha qui diu que sa pregària ès un estat molt semblant al que experimenta s’astronauta quan guaita per la finestra de la nau des de l’espai, mira cap a la terra que en aquell moment ja es veu sencera, i pren consciència de lo poca cosa que és, i a la vegada queda com corprès de la preciositat d’allò que l’envolta.

Hi ha conductes negatives de dins nostre que ens fan mal, que ens manen que tinguem actituds convulsives, que ens enfadem fins a treure bromera, o que ens paralitzen deixant-nos estàtics davant situacions que necessiten de la nostra acció. Les conductes d’aquesta mena, només les podem treure dedicant bastant de temps a exercir l'actitud de l’astronauta: Pensant globalment, i actuant i sentint localment. O dit amb una sola paraula: Pregant.

M’he d’abaixar fins sa cendra
I a més sebre observar
Tot lo bo que em sol voltar
I açò em durà a comprendre
Que es camí ja l’he d’emprendre
Per poder dialogar
I es problemes sulventar
Ès a pregar que he

Bep Guàrdia
d’aprendre