Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un fillet, no hi entrarà pas. Mc 10,13-16
Quan un mira els ulls d'un fillet, el primer que crida l'atenció és la seva innocència: la seva deliciosa incapacitat per mentir, per refugiar-se rera d'una màscara o per aparentar ser el que no és. En aquest sentit, el nen és exactament igual que la resta de la natura. Un ca és un ca, una rosa, una rosa, una estrella, una estrella. Totes les coses són, simplement, el que són. Només l'ésser humà adult és capaç de ser una cosa i fingir ser una altra diferent. Quan una persona gran castiga un fillet per dir la veritat, per revelar el que pensa i sent, el fillet aprèn a dissimular i comença a perdre la seva innocència. I no tardarà a engrossir les files de les innombrables persones que reconeixen perplexes no saber qui són, perquè, havent ocultat durant tant de temps als altres la veritat sobre si mateixes, acaben ocultantse-la a si mateixes. ¿Quant de la innocència de la meva infància conservo encara? ¿Hi ha algú avui, en presència des qual pugui ser simple i totalment jo mateix?, ¿tan indefensament sincer i innocent com un fillet?
El regne ès un espai net
Que no es pot comprar ni vendre,
Només amb mirada tendra
En podem trobar es dret.
Ara es pas ja el trobam estret
Que molt he de desaprendre
A vam si puc tornar aprendre
A ser com era de fillet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario