Tornar a la normalitat (?)

A dia d'avui, ja han acabat les festes de Nadal, a nivell de carrer, a nivell comercial; ja hem assolit aquest repte que tots ens proposem d'una manera o l'altra, quan encetem aquesta temporada en que els nostre horaris i les nostres vides s'esgavellen, casi sempre per raons d’horaris comercials i de temptacions de compra, de rebaixa, de regal.

Aquests dies, tornar passar pels carrers vol dir veure les garlandes apagades, veure gent que desenramella  mostradors, gent que posa uns cartells i uns reclams publicitaris ben diferents dels de les setmanes passades.

No vol dir, però, que el món sigui diferent. El món recupera una normalitat que no es massa afalagadora, una realitat a la que no ens hauríem d’acostumar. Després dels dies de festa de Nadal, el món torna a rodar amb el seu ritme ordinari, i açò vol dir que moltes famílies tornen a ser molt conscients de que costa arribar a final de més, de que la seva realitat és dura, de que malgrat els nombres macroeconòmics encara no ha trobat feina i de que arribar al final d’aquest més serà especialment cru.

Hem apagat els llums de la il·luminació nadalenca i açò no ens ha de fer perdre de vista aquesta realitat, perdre de vista que hi ha tantes i tantes persones qui tenen dificultat real per a menjar cada dia.

Caritas segueix fent aquesta tasca d’ajuda com l’ha feta aquesta anys passats, com l’ha feta des de fa segles amb un nom o amb un altra, a traves de les parròquies, a través de serveis mancomunats... Es igual. Caritas segueix fent aquesta tasca de donar suport a les persones que ho necessiten que és tant i tant important en els nostres dies.

Hem d’aconseguir canviar el nostre nivell de consciència de com ha de ser la realitat econòmica. No podem quedar-nos en una economia que exclou, perquè açò ens aboca a la desigualtat; no ens podem conformar amb una nova idolatria dels doblers; no ens podem conformar amb un doblers que governa enlloc de servir, perquè provoca una desigualtat que genera violència.

Aquestes frases tant contundents no són meves: són de la darrera exhortació apostòlica del Papa Francesc, Evangelii Gaudium, La Joia de l’Evangeli, que ens presenten com hem de vincular la nostra vida amb els doblers, aquesta realitat de la que no podem prescindir però que no ens ha de comandar ni ha de marcar la guia de les nostres vides.

Hem de generar una nova manera de viure en la que els doblers no siguin causa d’exclusió sinó que sigui mitjà de comunicació de bens i d’agermanament.

Fins una altra ocasió, si Déu ho vol.