Una de les darreres frases que han fet revol és la dels cotxes dels capellans i les monges. És evident que no volia fer una crítica personal a ningú, entre altres coses perquè no coneix el detall ni la circumstància de cada cotxe de rector, però marca línea.
Igualment passa amb els ornaments que fa servir en les celebracions que presideix: al seu aire, al seu estil, marca tendència. I amb el lloc de viure, amb el pectoral, amb l'anell, o amb altres coses.
El papa Francesc és un alè d’aire fresc, que complementa perfectament amb la profunditat intel·lectual i teològica del papa emèrit Benet. Segurament el papa Ratzinger ha tingut una influència molt important en el pensament teològic dels darrers anys. Segurament el papa Bergoglio tindrà aquesta influència en altres aspectes del seu pontificat.
Sense entrar en comparacions, a nivell de carrer, el papa Francesc ha generat un estat emotiu, de connexió, de sentiment de vinculació,-fins i tot- que no es produïa potser des de Joan XXIII, salvats els 30 dies de Joan Pau I.
Expressions com les del dia 18 de maig quan els presents a la plaça cridaven “Francesc, Francesc, papa Francesc”. I ell els va dir: “Però, i Jesús? M’hauria agradat que haguéssiu cridat: “Jesús, Jesús és el Senyor, i està enmig nostre”. D’ara en endavant crideu Jesús, res de Francesc» ens ajuden a veure que tot i la seva popularitat, no te ànsia de protagonisme; tot i la repercussió de les seves paraules, vol transmetre l’Evangeli; tot i haver-se fet coneguda la seva cara, vol ser reflex de Crist, el rostre humà de Déu.
Caldrà mantenir la tensió entre els nous llenguatges de Francesc i la tradició del Magisteri, entre el missatge tradicional i les noves maneres, però sobretot, caldrà no “treure els peus del llençol” pensant que el papa, qualsevol papa, pot canviar coses d’un dia per l’altra, sense demanar el parer de ningú. No ens ha de passar com amb els expectatives que generà el Concili Vaticà II, al que, potser temeràriament, li demanem coses que no pot donar, i deixem sense fer moltes de les reformes de fons i de cor que ens demana que facem.
Siguem atents amb les indicacions del Papa. Tant amb les que explícitament li sentim a dir, com amb les que ens "diu" sense paraules, a traves dels seus gestos, dels seus silencis, dels seus somriures.
L'evangeli de diumenge passat ens proposava el model dels missioners, dels evangelitzadors i feia insistència en la pau: El papa Francesc ha de ser un papa de pau, que ens dugui pau als cors per a poder-la compartir amb tots els germans d'arreu del món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario