"De dos en dos", amb poder sobre el maligne, amb instruccions clares sobre com actuar (avui en dirien "protocols d'actuació"), però de dos en dos. Pot semblar que, amb poder sobre el Mal, no calia anar a parells, i la tasca hauria retut més...
De dos en dos, existeix la possibilitat de intercanviar opinions, impressions, comentaris, sobre el que ha succeït, sobre els que els han dit, com han estat tractats.
De dos en dos, es pot generar un clima de confiança que permet la correcció mutua, que ajuda a creixer, acompanyat per l'altre, compartint la decisió sobre el camí a prendre, sobre com han tractat als altres.
Anant de dos en dos, ens acostumem a parlar en plural, que és molt més acollidor que el singular: en un "nosaltres" hi entra qui parla, qui l'acompanya i, fins i tot, el que escolta. En un "jo", hi cap ben poca cosa.
Déu ha volgut sempre que els seus anessin en grup. Des del començament, és el Déu de la Família d'Abraham, del Clan d'Isaac, del poble d'Israel. Amb tot vol mantenir una relació personal i individual amb cadaun de nosaltres. Però no totsols. I ens envia en grup a cercar els que encara no el conèixen.
La nostra referència comunitària com a enviats ha de ser part fonamental de la nostra vivència de fe. Els cristians seguim aquest Déu que no ens vol salvar totsols, sinó en grup.
No hay comentarios:
Publicar un comentario