La desconfiança de Tomas en les paraules dels germans fa que Jesús plantegi el tema de la fe als seus seguidors, i també a nosaltres.
Tomas no era present en el moment de la trobada amb Jesús dels altres deixebles. Però el retret no es per haver faltat a la celebració, sinó per no creure els que els presents li expliquen.
Quan Tomas a posat la ma al forat dels claus i la ferida de la llança, Jesús li fa una reflexió: La fe que necessita de confirmacions, de seguretats, no és la fe que vol Jesús. Ell vol una fe que dugui afegida tota la confiança del món. Com ahir diu als seguidors que han d'anar sense cau, sense "seguro", avui confirma aquesta necessitat de manera nova: Hem de creure sense esperar cap casta de seguretat.
I aquesta confiança ñés la que dóna mèrit a la nostra fe, més que la de Tomas o la dels altres deixebles que van parlar, menjar, conviure amb Jesús.
La fe del segle XXI vol aquesta confiança. La tradició que tota l'Església ens transmet, que respalda amb els segles la trasnsmissió que ens han fet els pares i els catequisten en la nostra infantesa, tans sols afegeix un granet a la confiança immensa que tenim en Jesús. La seva coherència de vida, el seu lliurament a la mort, són proves més que suficients.
Amb tot, hem de valorar la valentia de Tomas, que en lloc de continuar amb una fe dubtosa, o de desapareixer simplement de la comunitat, fa una passa al front, manifestant la seva dificultat de creure. Açò fa possible la trobada personal amb Jesús, que confirma la seva fe. Si la nostra fe és dèbil, que ho és moltes vegades, siguem valents, demanem a qui pugui ajudar-nos, preveres o diaques, laics o religiosos, homes o dones, que ens acompanyin a trobar Jesús. Ell mateix ens garantiex la felicitat de compartir la fe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario