Enigmàtiques les paraules de Jesús. La primera part del text, ens posa en avís de la seva partida, i dels canvis que açò suposarà en la vida dels deixebles.
A continuació, la doble comparança, dels vestits i els pedaços i dels odres i el vi, que es pot entendre de moltes maneres. En ocasions s'ha volgut interpretar com a inmovilista: "No mesclem coses noves amb les de tota la vida: ho perdrem tot".
Però, cercant elements per a reflexionar, m'ha sorgit un dubte: "així, que feim amb un vestit que te un romput?" És evident, tots ho sabem, que una roba sense rentar estira i fa el descosit més gran. Fins on ha d'arribar l'adob? hem de ser capaços de fer, amb la roba nova un nou vestit, que mantengui els estils i els serveix del vell, però que s'adapti a la nova realitat, que ens estigui be de talla.
Altra cosa és perdre temps i esforços.
El vi nou, el missatge del Regne s'ha de posar en esquemes nous, en estructures noves. Aquesta idea que sembla tant assenyada per al canvi de model entre l'Antic Testament, el temple i el Nou Testament, l'Església, l'hem de saber mantenir en el nostre temps: Calen odres nous per a posar el vi, sempre jove, de l'Evangeli. D'altre manera, tractem el missatge de Jesús com a cosa vella, sense força.
No hay comentarios:
Publicar un comentario