és complicat...

Semblava que açò de tenir un blog era xauxa, i encara te fa "remordiments" de no haver escrit res en més d’una setmana.



Si heu vist els diaris, veureu que he "escrit" diverses coses allà, i no ho he escrit aquí. Són "excuses de mal pagador", però es cert.  Ja us posaré per aquí el que he escrit allà.
Ha estat una setmana complicada.


Lo bo del cas es que segurament no haurà estat més complicada que totes les setmanes del curs que començarà el mes que ve. I és que posar-se al servei de la Comunitat te aquestes conseqüències. Et conviden, et convides, convides a altres...


Aquesta setmana, avui som dimecres, ha anat així. Me conviden a Es Castell, me convid a Santa Clara ahir, avui convidem al Toro des de Missions...


I en totes les ocasions, gent amb la que parlar, que agrair, que animar, que t’agraeix, que t’anima.


És lo millor que te conèixer molta gent i que t’estimin casi tots!!. Ara, seriosament, lo millor és que des de la ordenació, casi tothom sap que amb mi poden parlar de Déu, si volen. També podem rallar de molts altres coses. Però de Déu, també.