Desgràcia

Certament la mort de qualsevol persona, especialment per accident, és considerada com una desgràcia per molts. Un accident de carretera sempre ens posa la pell de gallina pel fet que ens pot implicar a qualsevol. Per tant, en primer lloc, ens cal mostrar el condol als familiars dels difunts, i pregar per ells. En segon lloc pregar també pel restabliment dels ferits.
Més enllà del cas concret d'aquest lamentable accident d'ahir -mala manera de començar el més d'agost- vull persar una mica en les reaccions de la gent, de molta gent en rebre una notícia com aquesta. Molts vam pensar "un que venia de les festes de migjorn..."; altes van pensar "es que els ciclistes van de qualsevol manera..." Quan tenim accés a una mica més de informació, veim que ni una cosa ni altra: un cotxe que envaeix el carril contrari.
No sóm expert en estadística, però segurament els qui ho sabem contar convindran que les probabilitats que un cotxe -sigui en un descuit, en una averia- "trobi" un grup de ciclistes quan fa "un recte" en un revolt quasevol de les nostres carreteres és molt baix, independentment de les condicions de les carreteres, de l'amplada dels arcens, del desdoblament (que ara tornarà a sortir a debat), quan ha de succeir una desgràcia...
L'evangeli d'ahir ens ho feia reflexionar:
      Però Déu li digué: "--Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida..."
Déu ens ho pot dir a tots en qualsevol moment. Per tant caldrà en fer-se ric davant Déu, en lloc de "perdre el temps" en altres negocis.
Com deien els castellans de temps enrrere: "no somos nadie..." ...però podem ser-ho als ulls de Déu