Beatriu

Ahir, festa de Santa Beatriu de Silva, vaig sentir per la radio una locutora que, explicant el santoral del dia, comentava la història d’aquesta Santa. Entre altres coses curioses, explicava el succeït del baül en que, per revenja, va estar tancada durant tres dies i on va rebre la aparició de la Verge, que li va fer saber que en sortiria, com efectivament va passar. La locutora la va anomenar “la santa del silenci”. Aquesta denominació és referida també a altres santes, com Santa Catalina Labouré, vicentina.

Les Concepcionistes, religioses contemplatives fundades per Santa Beatriu, no fan especial vot de silenci. El silenci pot ser un “càstig” per a alguns, un suplici. Per a altres és, però, una oportunitat. La possibilitat de sentir el parlar de Déu enmig d’un món que fa molta renou. En un món en el que fins i tot la nostra pastoral és en moltes ocasions “fer coses”. En lloc de deixar que Déu ens digui i el vulguem escoltar.

La meditació de la Paraula de Déu, el res de la Litúrgia de les hores, amb la càrrega de Saviesa que inclou, en l’ofici de Lectures, són oportunitats que, des del silenci del cor, ens ajudaran a trobar el nostre camí.

Tenir a Maó una comunitat contemplativa és un regal de Déu. Encara que algunes siguin molt majors, encara que tenguin costum de celebrar en castellà, encara que... Tenir la oportunitat de trobar-les, de compartir amb elles el seu silenci, és tenir la oportunitat de retrobar Déu i posar-lo enmig de les nostres vides.

Gràcies per ser-hi.

Que Santa Beatriu ens ajudi a mantenir aquest punt de Llum enmig del poble.