Després de llegir un extracte del Missatge de Benet XVI per al Domund 2010, i un fragment de l'evangeli segons Joan, el deia que lema del Domund era sobre aquest text i no el que hamviem llegit:
20 Entre els qui havien pujat per adorar Déu amb motiu de la festa hi havia alguns grecs. 21 Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren:
--Senyor, voldríem veure Jesús.
(Jn 12, 20)
Perquè aquest canvi? Certament hauríem pogut llegir aquest text, però hauríem hagut de cercar per altres camins la resposta.
Volem veure Jesús no és curiositat, ni xafardeig. És un desig que arrenca del fons del cor i que ve mogut per la necessitat de trobar algú que sigui capaç de donar sentit a la vida humana d’una manera plena.
Per açò ens diu el missatge del Sant Pare, que els homes del nostre temps, potser no sempre conscientment, ens demanen veure Jesús. No només que els parlem de Jesús, sinó que els hi facem veure. Els grecs –i els homes d’avui– no demanen manifestacions espectaculars a Déu, sinó que ho demanen als deixebles. Des del primer moment és tasca dels deixebles fer la presentació de Jesús. I ara és tasca nostra mostrar Jesús.
Com ho podem fer?
I es que la resposta a aquesta sol•licitud dels grecs d’aquest capítol 12 de Joan és la que hem llegit al seu capítol 1:; Veniu i ho veureu!!
Aquell “veniu i veureu” l’hem sentit de boca del mateix Jesús.
“Veniu” és una convidada que Jesús fa als seus deixebles en diferents passatges dels evangelis.
És la paraula clau en Mt 4, 19 :”Jesús els diu: --Veniu amb mi i us faré pescadors d'homes.” Aproximar-se a Jesús implica un canvi substancial en la vida. Pescadors d’homes vol dir servidors dels germans, acompanyants de tots es qui volen seguir el camí de Jesús.
És també una paraula clau en moments de desànim: Mt 11,28 “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar”. La proximitat amb Jesús, la pregària és la que ens permet seguir sempre endavant, en els moments en que sembla que res te sentit, en que res val la pena, que tot va malament, que som pocs i mal avinguts… en aquest moment Jesús ens torna dir “Veniu”. Ho diu encara més clar a Mc 6,31 “--Veniu ara vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica. Perquè hi havia tanta gent que anava i venia, que no els quedava temps ni de menjar” Mc ens mostra la importància de la pregària mostrant com Jesús envia els seus a un lloc despoblat, on ni menjar i descansar serà fàcil. Tan sols serà fàcil trobar-se amb Déu, serà un moment de intimitat amb Ell. I açò els permetrà recuperar les forces espirituals més que cap altra cosa.
“Veniu” torna a ser una indicació fonamental en els moments de la Resurrecció. Mt 28,6 “No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat.” És lo més pròxim a una demostració que podrem estar: “veniu i mireu.” No és només la paraula de l’àngel, que ja hauria bastat. És la prova visual, que a més ve precedida d’una altra expressió fonamental “no tingueu por”
En el text que hem llegit, (Jn 1,39) Jesús els diu “veniu i ho veureu”. No és però suficient la seva invitació. Manca la experiència personal. Els deixebles del baptista fan aquesta experiència, veuen on s’està i es queden amb ell aquell dia. Joan ens posa un detall significatiu: “eren les quatre”. Ens fa pensar que no es tracta d’una construcció retòrica o teològica. “Eren les quatre i me’n ben enrecord” diríem noltros.
Ens deia Benet XVI –i crec que és cert– que els homes d’avui ens demanen, com a Felip, “volem veure Jesús”. Quina és la resposta de Jesús? Com pot donar aquesta resposta si no ho fa per mitjà de l’Església? Per mitjà de nosaltres?
La nostra resposta ha de ser la que donaria Jesús a qui el vol seguir i demana per ell: veniu i veureu.
“Veniu i veureu” una comunitat acollidora.
“Veniu i veureu” una comunitat solidaria, que acompanya els necessitats.
“Veniu i veureu” coms ens estimem.
I els homes i dones podran fer experiència de Jesús, i els podrem dir “ha ressuscitat” “T’ha salvat!!” “hi ha un lloc per a tu en aquest grup” “Som un grup que t’espera, que et necessita.”
A tot el món hi ha persones que fan aquesta pregunta “volem veure Jesús” una demanda que és a la vegada una exigència per als creients.
A aquesta demanda els missioners donen resposta. I donen resposta de manera clara i contundent. Donen resposta donant la vida. No és possible fer més. La seva entrega generosa dóna totes les respostes: a l’acolliment, a la solidaritat, a l’acompanyament, a l’amor.
Des d’aquí nosaltres que podem afegir? Hem de construir comunitats que responguin a aquestes demandes, comunitats creïbles, que convencen amb els fets i no tan sols amb les paraules. Que ajudin a fer experiència de Déu, de pregària, de comunió, de solidaritat. I pregar per ells. Pregar per ells és el que farem ara, posant en mans de Maria, Reina de les Missions, la seva tasca, les seves necessitats, els seus anhels.
