El rostre de Déu, les mans de Déu.

La misericòrdia de Déu, que com comentàvem fa un parell de setmanes es infinita, te en Jesucrist la seva cara visible, el seu referent que ens ha fet possible descobrir-la. Si Déu no se'ns hages revelat en Jesucrist, mai hauríem tingut coneixement de la grandesa del seu amor, de la seva misericòrdia.

Aquesta misericòrdia de Déu que Jesucrist ens mostra i s'ha fet humana amb ell, no ha acabat amb l'Ascensió del Senyor, sinó que ens obliga als seus deixebles, els que ens deim cristians, a continuar amb l'obra de l'amor de Déu.

Si deim, amb la bitlla del Papa, que Jesús és el Rostre de Déu, hem de dir que l'Església -tots i cadascun dels cristians- hem de ser les mans de Déu, per a transmetre aquest amor als nostres germans.

Per a poder-ho fer, ens explica el Papa, hem d'estar amb la mirada fixa en la misericòrdia per a poder també nosaltres signe eficaç de la manera de fer del Pare. El Jubileu Extraordinari que s'ha convocat vol ser un temps en que especialment ens fixem en aquesta misericòrdia, per tal de fer mes fort i efectiu el testimoni dels creients (núm. 3)

Per tal de mostrar-nos com ha de ser la nostra actuació en aquest testimoniatge, el Papa fa un repàs de la manera en que Jesús tractava els seus contemporanis. Curava malalts, alimentava compartint el poc que tenia, ressuscita el fill de la viuda de Naim, allibera endimoniats... tot un programa per tal de plantejar-nos la nostra relació amb els més febles, amb els més necessitats.

També ens parla Jesús en les paràboles de la naturalesa misericordiosa del Pare, i el Papa en remarca especialment tres: l'ovella perduda, la moneda extraviada, i la del pare i els dos fills. Déu ens és presentat per Jesús en els evangelis ple d'alegria, especialment quan perdona.

La misericòrdia és la clau amb la que podem entendre la manera d'actuar de Déu en relació amb nosaltres. És la concreció de l'Amor, que deixa de ser una paraula abstracta i passa a convertir-se en vida concreta: intencions, actituds, comportaments del viure de cada dia. I que han de ser també del nostre viure de cada dia.

El Papa ho diu així: “Com estima el Pare, així estimen els fills. Com Ell és misericordiós, així esteim cridats nosaltres a ser misericordiosos els una amb els altres.”

M'ha cridat l'atenció com en la butlla es vincula la misericòrdia, amb la que l'Església ha de tractar tots els homes i dones del nostre temps,  amb el perdó. Del perdo diu que “és una força que ressuscita a una vida nova, i infon el valor per a mirar el futur amb esperança.” El perdó, va molt més enllà de la Justícia, que hem de reclamar sempre, i que poques vegades som capaços d'assolir. Amb la justícia es poden restaurar els drets; amb el perdó i la reconciliació es poden restaurar les relacions, els cors de les persones.

Si Jesús ha vingut a mostrar-nos el rostre misericordiós de Déu, som nosaltres els creients els que hem de posar mans a la feina per a fer arribar al nostre temps aquesta misericòrdia de Déu, que arribarà en forma de justícia i de reconciliació. Hem de ser les mans de Déu.

Només així, podrem reconèixer les nostres mancances i els nostres pecats i presentar-nos davant el Pare a demanar-li misericòrdia per les nostres pròpies culpes. “Perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem...”  resam en el Parenostre. Comencem perdonant, reconeguem les nostres faltes. La misericòrdia infinita de Déu farà la resta.