Benet XVI, gràcies per una lliçó més.

La tasca del pastor és sempre posar el ramat per damunt de les pròpies aspiracions o dels propis projectes. Així, els que volen servir les comunitats, posen el benefici dels altres per damunt dels seus interessos.

Aquesta manera de fer no es massa comuna en els nostres dies, en els que qui hauria de ser servidor públic es converteix en ocasions en vividor d'allò públic. El significat de "ministre" quan es cerca per etimologia o per us de carrer és ben diferent.

Benet XVI, atenent a les necessitats de l'Església ha renunciat al que, per a molts, seria irrenunciable, perquè alguns han entès el servei com a poder. En el món de les organitzacions i els partits polítics, el lloc més alt és el de més poder. Des del lavatori dels peus, que commemorarem el Dijous Sant hem de tenir molt clar que entre els cristians el lloc millor és el que serveix els altres millor. I el primer entre els cristians és qui ho dona tot per als altres.

La renuncia de Joseph Ratzinger al ministeri de Pere és una mostra més de la seva vida de servei. Ara, serveix l'Església amb la renuncia, com abans l'ha servida amb la donació. Ara, amb la seva retirada, com abans amb la seva passa al front, disposat per a assumir els encàrrecs que li feien.

El Bon Pastor dóna la vida per les ovelles; Benet XVI ens ha donat, després de tota la vida de donació, també la seva renuncia.

Vagi, des d'aquí, el reconeixement d'un gest valent i valuós, del que molts podem aprendre, que remata una vida pública valenta i valuosa.