Jo soc la resurrecció i la vida. Jn 11,1-45
En Tiago es mestre de cases, es primer per es que vaig fer feina, de tant en quan, em deia que un bon oficial de primera, sempre havia de mirar per endavant. Està clar, que açò m’ho va dir després d’una etapa prèvia d’uns dos anys fent de peó, en sa que em proposava que estigués absolutament absort en lo que feia, per tal d’anar assumint ses feines més elementals que m’encarregava.
Es cas ès que en Tiago, per tal de que anés elaborant la capacitat organitzativa que necessita un oficial de primera, i amb s’intenció de que no caigués en allò de: “Els arbres no em deixen veure el bosc, i sense veure el bosc amb perspectiva, camino en cercles fins que m’agafa la fosca”, em suggeria que mirés sa feina amb certa transcendència, amb certa perspectiva.
A jo, fora sensacionalismes, em sembla que la proposta d’aquest evangeli ès mirar tot amb transcendència. La tardor de la vida, vista així, ès molt més profitosa i enriquidora. I també la primavera, perque quan perdem algun amic o familiar proper en les primeres etapes de la vida, sense mirar amb perspectiva, s’ens faria molt difícil reprendre el camí ben orientats. O bé sa por de morir ens paralitzaria i no ens deixaria actuar amb es dinamisme que fa falta per tal de donar bons fruits.
Però està clar, que primer hem d’aprendre a estar totalment absorts en allò que feim, en aquesta vida, perque per mirar-la amb perspectiva, hem de sentir i tocar frec a frec els elements que la composen. Perque quan un està molt interessat en la vida després de la mort, sol ser un indicatiu de que no sap què fer amb la vida d’abans de la mort.
Sa persona que està afligida
Repòs sempre sol trobar
Quan aprèn a confiar
I mira amb perspectiva
Açò ès agafar sa brida
I s’Evangeli practicar
Ès sobre roca edificar
Degustar resurrecció i vida
Bep Guàrdia
No hay comentarios:
Publicar un comentario