T’ho dic amb tota veritat: Quan el gall cantarà, m’hauràs negat tres vegades. Jn 13,21-33.36-38
A l’evangeli de Lluc, llegim lo següent:
- “Li va dir Pere: Homo, no sé de que em parles! I en aquell moment, estant encara parlant, va cantar un gall, i el Senyor es va girar i mirà a Pere... I Pere, sortint a fora, rompé a plorar amargament."
Jo he tingut unes relacions bastant bones amb el Senyor. Li demanava coses, conversava amb Ell, cantava les seves lloances, li donava gràcies...
Però sempre vaig tenir la sensació de que Ell desitjava que el mirés als ulls..., cosa que jo no feia. Jo li rallava, però desviava la meva mirada quan sentia que Ell m’estava mirant.
Jo mirava sempre a una altra banda. I sabia perquè: tenia por. Pensava que en els seus ulls trobaria una mirada de reprotxe per algun pecat del que no m’hagués penedit. Pensava que en els seus ulls hi descobriria una exigència; Que hi hauria alguna cosa que ell desitjaria de jo.
A la fi, un dia, vaig reunir el suficient coratge i vaig mirar. No hi havia en els seus ulls reprotxe ni exigència. Els seus ulls es limitaven a dir: “T’estim”. Em vaig quedar mirant durant un llarg temps. I allà hi seguia el mateix missatge: “T’estim”.
I, al igual que Pere, vaig sortir a fora i vaig Plorar.
Quan jo som capaç de fer
I viure com va manar
El que cada dia em sol llibertar
Del meu mal modo de fer
Em sent d’allò lo més be
Però forces he d’arreplegar
Voldria aprendre a estimar
Tal com Jesús ho va fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario