Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gestos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gestos. Mostrar tots els missatges

4 d’abril del 2012

Misa Crismal

La Missa Crismal és una celebració extraordinària. No tant pel que passa o es fa sinço per la s3eva significació. En la Missa Crismal succeeixen dues coses que no es repeteixen durant l'any: La renovació de les promeses sacerdotals dels preveres davantel seu Bisbe i la benedicció dels Sant Olis que s'utilitzaran durant tot l'any en els sagraments.
És una celebracio en la que tot el clergat diocesà es reuneix amb el seu Pastor per a refermar els llaços que com a col·laboradors seus tenen. Tots junts, el Bisbe i els preveres renoven el seu compromís amb la comunitat cristiana de Menorca per servir-la i escampar la Bona Nova de l'Evangeli.
 
També es beneeix l'Oli dels Catecúmens, l'Oli dels Malalts i el Sant Crisma. Cada un d'aquests olis s'utilitza en l'administració dels sagrametns. La unció és signe a l'Antic Testament de l'elecció per part de Déu dels sacerdots, profetes i reis.
En el Baptisme, per exemple, els batejats són ungits per a rebre aquestes tres dignitats com a fills de Déu. També en la Unció dels Malalts, l'Oli que servia per a amorosir les ferides, és signe de la força que, de Crist, reben en el sagrament. En les Confimacions o en les ordenacions sacerdotals, i també en el baptisme, la Unció amb el Crisma ens configura al mateix Crist, per tal que puguem ser testimonis seus enmig del món.
Són elements que la nostra comunitat ha de poder viure plenament i te la possibilitat de fer-ho en aquesta celebració. Tant la renovació de les promeses del saverdoci com la benedicció dels Olis ens han de refermar en la nostra conscipencia diocesana, i preparar-nos per a compartir amb els pastors les nostres responsabilitats.

4 de març del 2012

el gest d'avui: PREGUEM DRETS

Al llarg de la celebració de l'Eucaristia els fidels ens posem en diferents postures, segons els moments.
Les postures són tres: drets, asseguts o agenollats.

El qui presideix la celebració, el prevere o el Bisbe, en tres moments especials de la celebració diuen una oració en nom de tota l'Església, especialment dels presents en la celebració. Aquestes oracions són :

La oració col•lecta, després dels ritus d'entrada, l'acte penitencial i el Glòria, si es canta o resa
La oració sobre les ofrenes, abans del prefaci i la pregària eucarística.
La oració de postcomunió, després de combregar tota la comunitat, abans del comiat.
Aquestes tres oracions les diu el prevere en nom de la comunitat, no com a pregària seva personal. Per açò la nostra actitud s'hi ha de correspondre.
La primera i la última venen precedides de la invitació "Preguem...".
  • Durant la oració col•lecta, després del Glòria o l'acte penitencial continuarem drets. 
  • La oració sobre les ofrenes ve precedida d'una invitació més llarga: "Pregau, germans i germanes, perquè aquest sacrifici, meu i vostre sogui agradable a Déu, Pare omnipotent." o alguna de les fórmules alternatives.En resposta a aquesta invitació, ens posarem drets, per tal d'acompanyar el prevere amb la nostra pregària en silenci.
  • En sentir la invitació "Preguem" després del silenci que ens permet fer pregària personal després de combregar, ens posarem drets per a la Oració de postcomunió.

En tots aquests moments, el qui presideix deixa uns moments de silenci entre la invitació i la oració, per tal que cadascun pugui ajuntar-hi la seva pregària personal.




24 de febrer del 2012

el gest d'avui: l'abstinència

L’abstinència és un costum molt antic i arrelat en la tradició de l’Església. Aquesta tradició, que marca els divendres de tot l’any com a dies penitencials, proposa manifestar amb signes aquest esperit de penitència, tant individualment com socialment, i pot expressar-se, per exemple, amb la major austeritat de vida o en iniciatives de caritat. Abstenir-se de menjar carn aquest dies és una de les propostes, que en el temps de quaresma, a diferència de la resta de l’any, no es pot substituir per altres de les formes recomanades, com són la lectura de la Sagrada Escriptura, l’almoina, visita a malalts o atribolats, etc.
La concreció d’aquestes normes que va fer la Conferència Episcopal Espanyola l’any 1986 indiquen, a més, que per a manifestar millor aquest esperit de penitència pròpia de la Quaresma, els cristians ens hem de privar de "despeses supèrflues, com ara menjars o begudes costoses, espectacles i diversions".
La llei de l’abstinència obliga tots els que han complert 14 anys, i la dels dejunis a tots els majors d’edat fins que hagin complert els 59 anys.
Encara que la norma és la que és, hem de fer l’esforç per a entendre el sentit últim del gest. Les possibilitats que ens ofereix aquesta "obligació" són moltes i molt variades. Hi hem d’incloure el donatiu del que hem estalviat amb aquestes pràctiques, per als més necessitats, per exemple.
No caiguem en la desqualificació fàcil d’aquesta pràctica quaresmal. Intentem entendre-la i aprofundir-la.

22 de febrer del 2012

El gest d'avui: Cendra

El gest d'avui és la imposició de la cendre al cap. A les comunitats catòliques de tot el món, després d'escoltar la Paraula de Déu i d'haver-la reflexionada, serà beneida cendre i fet aquest gest: som marcats al front o al cap amb una creu feta de cendra.
Antigament els jueus acostumaven cobrir-se de cendra quan feien algun sacrifici i els ninivites també van usar la cendra com a signe del seu desig de conversió de la seva mala vida a una vida amb Déu.
En els primers segles de l'Església, les persones que volien rebre el Sagrament de la Reconciliació el Dijous Sant, es posaven cendra al cap i es presentaven davant la comunitat vestits amb un "hàbit penitencial". Això representava la seva voluntat de convertir-se.
L'any 384 dC, la Quaresma va adquirir un sentit penitencial per a tots els cristians i des del segle XI, l'Església de Roma acostuma posar les cendres a l'iniciar els 40 dies de penitència i conversió.
El signe de la cendra fe refermat per les paraules que sentim en aquell moment: "Convertiu-vos i creis en l'Evangeli" o bé "Recorda que ets pols i en pols et convertiras".  La primera fa referència al nostres interior, que hem de midar per a ajustar-lo a les exigències de l'evangeli; la segona al nostre cos, a la nostra vida terrenal, en la que allò que era glòriós acaba essent no-res.