Entre les moltes
activitats que està desenvolupat el Papa Francesc en terres sud-americanes,
m’han cridat l’atenció les paraules que va dirigir als representants de la
societat civil equatoriana, a l’Església de Sant Francesc de Quito.
Partint del gest
de les autoritats de lliurar les claus de la ciutat als visitants il·lustres,
que ell mateix acabava de rebre de mas de l’alcalde de la ciutat, com
incorporant-los a la família, explica la importància dels valors que s’aprenen
–es mamen- a la família. La fraternitat que es viu en la família ens educa en
uns valors que donen un to especial a la societat, si som capaços de
transmetre’ls i de viure’ls.
Aquesta
fraternitat es desplega en tres valors fonamentals: la gratuïtat, la
solidaritat i la subsidiarietat.
La gratuïtat, que
a casa comencem a viure fins i tot abans que ens neixin els germans, és la
contraposició de les gelosies que tantes vegades marquen les nostres vides. La
gratuïtat és un requisit imprescindible per a la justícia social. La dignitat
de les persones, base de la justícia, ha d’estar per damunt dels títols de
propietat, que són legítims, però sobre els que recau una “hipoteca” que no ens
deixa fer qualsevol cosa.
Amb el mateix
principi, parla el Papa de l’ecologia, de la gestió dels recursos naturals, de
la nostra “Casa Terra”, que hem de gestionar com una herència dels nostres
avantpassats, però com un préstec dels nostres fills i els nostres néts, que
han de viure en el planeta en el futur.
La solidaritat és
imprescindible per a aconseguir un desenvolupament sostenible i que tengui com
a resultat un teixit social ferm i cohesionat. Aquesta solidaritat es recolza
en el diàleg, en la inclusió, en l’encontre. La solidaritat, germana de la
gratuïtat, perquè allò que hem rebut gratuïtament ho hem de compartir
gratuïtament, ens ha de fer pensar sempre en els altres, els nostres germans, i
posar-nos en la seva pell. Com diu una amiga, el món seria molt diferent si ens
poséssim en la situació de l’altra i sentíssim les seves necessitats, les seves
carències...
El tercer valor
és la subsidiarietat, paraula complicada, però actitud encara més escassa i
difícil de trobar, perquè implica assumir les opcions dels altres, des de la
pròpia humilitat, acceptant que cadascú ha de fer el seu camí i que tothom pot
fer aportacions valuosíssimes al bé comú... si te opcions.
Aquests valors en
porten a una societat com la de les famílies, en les que ningú és descartat,
ningú no és exclòs, ningú queda al marge.
L’església, com a
casa comú, ha de ser reflex d’aquest valors que neixen de la fraternitat, i que
en les famílies han de ser habituals. L’Església ha de ser signe d’esperança en
un món en el que cada vegada més ens desentenem del que passen els nostres veïns,
els nostres coneguts, els nostres parents. Si volem fer present en el món
l’Evangeli de Jesucrist, hem de ser capaços de superar aquestes distàncies i
viure aquests valors.
Deixem-nos de
gelosies inútils; deixem tensions per a obtenir el protagonisme, deixem les
lluites per a valorar-nos menyspreant els altres al nostre voltant. Si realment
volem construir el Regne, hem de viure aquests valors, que mai descarten ningú.
El Papa ha posat
l’exemple de les mares que visiten els seus fills a les presons: malgrat
s’hagin pogut equivocar en algun moment de la seva vida, mai deixen de ser de
la família, mai són abandonats del tot.
Siguem tots una
gran família, siguem tots gent de casa, gent de la gran casa de la Terra, de la
gran família de la humanitat.
