La misericòrdia de Déu, que com comentàvem fa
un parell de setmanes es infinita, te en Jesucrist la seva cara visible, el seu
referent que ens ha fet possible descobrir-la. Si Déu no se'ns hages revelat en
Jesucrist, mai hauríem tingut coneixement de la grandesa del seu amor, de la
seva misericòrdia.
Aquesta misericòrdia de Déu que Jesucrist ens
mostra i s'ha fet humana amb ell, no ha acabat amb l'Ascensió del Senyor, sinó
que ens obliga als seus deixebles, els que ens deim cristians, a continuar amb
l'obra de l'amor de Déu.
Si deim, amb la bitlla del Papa, que Jesús és
el Rostre de Déu, hem de dir que l'Església -tots i cadascun dels cristians-
hem de ser les mans de Déu, per a transmetre aquest amor als nostres germans.
Per a poder-ho fer, ens explica el Papa, hem
d'estar amb la mirada fixa en la misericòrdia per a poder també nosaltres signe
eficaç de la manera de fer del Pare. El Jubileu Extraordinari que s'ha convocat
vol ser un temps en que especialment ens fixem en aquesta misericòrdia, per tal
de fer mes fort i efectiu el testimoni dels creients (núm. 3)
Per tal de mostrar-nos com ha de ser la nostra
actuació en aquest testimoniatge, el Papa fa un repàs de la manera en que Jesús
tractava els seus contemporanis. Curava malalts, alimentava compartint el poc
que tenia, ressuscita el fill de la viuda de Naim, allibera endimoniats... tot
un programa per tal de plantejar-nos la nostra relació amb els més febles, amb
els més necessitats.
També ens parla Jesús en les paràboles de la
naturalesa misericordiosa del Pare, i el Papa en remarca especialment tres:
l'ovella perduda, la moneda extraviada, i la del pare i els dos fills. Déu ens
és presentat per Jesús en els evangelis ple d'alegria, especialment quan
perdona.
La misericòrdia és la clau amb la que podem entendre
la manera d'actuar de Déu en relació amb nosaltres. És la concreció de l'Amor,
que deixa de ser una paraula abstracta i passa a convertir-se en vida concreta:
intencions, actituds, comportaments del viure de cada dia. I que han de ser
també del nostre viure de cada dia.
El Papa ho diu així: “Com estima el Pare, així
estimen els fills. Com Ell és misericordiós, així esteim cridats nosaltres a
ser misericordiosos els una amb els altres.”
M'ha cridat l'atenció com en la butlla es
vincula la misericòrdia, amb la que l'Església ha de tractar tots els homes i
dones del nostre temps, amb el perdó.
Del perdo diu que “és una força que ressuscita a una vida nova, i infon el
valor per a mirar el futur amb esperança.” El perdó, va molt més enllà de la
Justícia, que hem de reclamar sempre, i que poques vegades som capaços
d'assolir. Amb la justícia es poden restaurar els drets; amb el perdó i la
reconciliació es poden restaurar les relacions, els cors de les persones.
Si Jesús ha vingut a mostrar-nos el rostre misericordiós
de Déu, som nosaltres els creients els que hem de posar mans a la feina per a
fer arribar al nostre temps aquesta misericòrdia de Déu, que arribarà en forma
de justícia i de reconciliació. Hem de ser les mans de Déu.
Només així, podrem reconèixer les nostres
mancances i els nostres pecats i presentar-nos davant el Pare a demanar-li
misericòrdia per les nostres pròpies culpes. “Perdoneu les nostres culpes, així
com nosaltres perdonem...” resam en el
Parenostre. Comencem perdonant, reconeguem les nostres faltes. La misericòrdia
infinita de Déu farà la resta.
