A dia d'avui, ja han acabat les festes de
Nadal, a nivell de carrer, a nivell comercial; ja hem assolit aquest repte que
tots ens proposem d'una manera o l'altra, quan encetem aquesta temporada en que
els nostre horaris i les nostres vides s'esgavellen, casi sempre per raons
d’horaris comercials i de temptacions de compra, de rebaixa, de regal.
Aquests dies, tornar passar pels carrers vol
dir veure les garlandes apagades, veure gent que desenramella mostradors, gent que posa uns cartells i uns
reclams publicitaris ben diferents dels de les setmanes passades.
No vol dir, però, que el món sigui diferent.
El món recupera una normalitat que no es massa afalagadora, una realitat a la
que no ens hauríem d’acostumar. Després dels dies de festa de Nadal, el món
torna a rodar amb el seu ritme ordinari, i açò vol dir que moltes famílies
tornen a ser molt conscients de que costa arribar a final de més, de que la
seva realitat és dura, de que malgrat els nombres macroeconòmics encara no ha
trobat feina i de que arribar al final d’aquest més serà especialment cru.
Hem apagat els llums de la il·luminació
nadalenca i açò no ens ha de fer perdre de vista aquesta realitat, perdre de
vista que hi ha tantes i tantes persones qui tenen dificultat real per a menjar
cada dia.
Caritas segueix fent aquesta tasca d’ajuda com
l’ha feta aquesta anys passats, com l’ha feta des de fa segles amb un nom o amb
un altra, a traves de les parròquies, a través de serveis mancomunats... Es
igual. Caritas segueix fent aquesta tasca de donar suport a les persones que ho
necessiten que és tant i tant important en els nostres dies.
Hem d’aconseguir canviar el nostre nivell de
consciència de com ha de ser la realitat econòmica. No podem quedar-nos en una
economia que exclou, perquè açò ens aboca a la desigualtat; no ens podem
conformar amb una nova idolatria dels doblers; no ens podem conformar amb un
doblers que governa enlloc de servir, perquè provoca una desigualtat que genera
violència.
Aquestes frases tant contundents no són meves:
són de la darrera exhortació apostòlica del Papa Francesc, Evangelii
Gaudium, La Joia de l’Evangeli, que
ens presenten com hem de vincular la nostra vida amb els doblers, aquesta
realitat de la que no podem prescindir però que no ens ha de comandar ni ha de
marcar la guia de les nostres vides.
Hem de generar una nova manera de viure en la
que els doblers no siguin causa d’exclusió sinó que sigui mitjà de comunicació
de bens i d’agermanament.
Fins una altra ocasió, si Déu ho vol.
