i ara ens toca...

Després de tantes setmanes de celebrar Pasqua ( I DE NO ESCRIURE NI UNA PARAULA) , avui ens toca. La festa d'avui l'hem de celebrar amb la emoció i el nerviossisme de la primera vegada que els pares ens va deixar sols a casa: "Ara ja ets prou gros per a quedar tot sol". Tu tot sol ho pots fer. Il·lusió per la "majoria d'edat" assolida; nerviosisme per la responsabilitat encomanada. Aquest és el sentit primer de la festa d'avui.

A més, les lectures ens mostren Jesús en Glòria, en majestat, per damunt de tota altra criatura. D'altra banda, però ens assegura que serà amb nosaltres cada dia fins a la fi. En aquesta època de primeres comunions, reconeguem Jesús present en aquest pa que se'ns dóna, en aquests Sagraris de les nostres parròquies i esglésies. Ell és amb nosaltres i en nosaltres cada dia, fins a la fi del món.

Joan Manuel Mercadal Victory
                                                                                                      


VII Diumenge de Pasqua
L'ascensió del Senyor


Els onze deixebles van marxar a Galilea, vers la muntanya que Jesús els hi havia indicat. Mt 28,16-20

No deu ser casualitat
Tot lo que Jesús feia
Pensava o be ho deia
Ara un temps ens ha arribat
Que ès una oportunitat
De cultures hi ha marea
La terra de Galilea
Evoca diversitat.

Bep Guàrdia