Durant els
darrers anys del segle passat es va sentir parlar molt de la Teologia de
l’alliberament, o de l’alliberació, un corrent de pensament que va prendre
molta força als països llatinoamericans, especialment en les zones mes pobres,
en zones de conflictes armats, de lluites.
Es va iniciar
aquesta línea de reflexió després del Concili Vaticà II i va prendre força a la
conferència de Medellín, a Colòmbia l’any 1968, amb els pensadors Leonardo
Boff, en aquells moments franciscà brasiler, ara exclaustrat, i Gustavo
Gutierrez merino, sacerdot peruà.
Entre altres
idees, aquesta línea teològica incidia molt en la dignitat de les persones, com
a criatures de Déu, fets a la seva semblança. La salvació cristiana, per tant
ha d’incloure necessariament l’alliberament econòmic, polític, social, com a
signes visibles d’aquesta dignitat de les persones.
La relació de
l’Església amb els pobres i amb la pobresa estructural ha estat fonamental per
a la història del catolicisme. En ocasions criticada, en ocasions recolzada, la
teología de l’alliberament ha volgut difondre l’evangeli amb un estil peculiar,
especialment en les països menys afavorits.
Abans de
complir-se 20 anys de la Conferència de Medellin es van publicar dos documents
de la Congregació de la Doctrina de la fe, en els que considerava que aquesta
línea teològica havia incorporat, i disposava a acceptar postulats marxistes,
contraris a la doctrina de l’Església. Alguns dels seus pensadors més
destacats, Boff, Sobrino, Romero, Ellacuria, van esser enviats al silenci, casi
com a sospitosos d’heretgia.
Alguns bisbes,
vam iniciar propostes pastorals que, defensant la dignitat de les minories
indígenes de les seves diòcesis, afavorien la formació de ministres entre els
seus membres, per tal d’apropar l’evangeli a la seva cultura.
Ara, als trenta
anys d’aquells documents, la doctrina de l’Església no ha canviat, de manera
oficial i absoluta. Hi ha hagut, però alguns detalls significatius en els anys
del pontificat del Papa Francesc. La beatificació de Mons Romero, fa poc més
d’un any, la incorporació de elements de Leonard Boff a l’Encíclica Laudato Si,
el mes de juny, i alguna de les visites del Sant Pare durant la seva estada a
Mèxic, marquen un canvi de rumb en la relació del Vaticà amb aquest corrent de
pensament.
La presència del
Papa, en oració, a la tomba de Samuel Ruíz Garcia, que va ser bisbe de San
Cristobal de las Casas, és un signe que per a molts és significatiu. El Bisbe
Ruíz, va ser vinculat pel Govern mexicà amb l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament
Nacional, i el Vaticà va cancel·lar la part central de la seva proposta de
pastoral, en la formació de diaques i catequistes nadius, en l’us de llengües
locals a la litúrgia, etc.
La crida per part
del Papa a la reconciliació i a l’examen de la pròpia consciència, a demanar
perdó pels errors comesos ens fa pensar que, al marge de declaracions oficials
i formals, de reconeixements o rehabilitacions, moltes o algunes coses canvien,
moltes o almenys algunes coses caminen, i l’Església, empesa pel Papa Francesc,
fa camí al costat dels pobres, sense recels.
Joan Manuel
Mercadal Victory
Diaca
