Encara no hem acomplert la celebració de l'Any de la vida
Consagrada i el Papa Francesc ja ens ha convocat per a la celebració de l'Any
de la Misericòrdia.
La misericòrdia de Déu ha estat un element recurrent des
dels primers missatges del papa Bergoglio, destacant la disposició de Déu a
perdonar-nos sempre que nosaltres estiguem disposats a demanar-li perdó.
Un dels aspectes que poden sortir reforçats amb aquest
Any és que els creients prenguem consciència de la necessitat de gestionar
millor els nostres pecats.
En primer lloc cal acceptar la nostra realitat pecadora.
En segon, descobrir la possibilitat que ens ofereix l'Església.
La naturalesa humana ha és estat pecadora des del
principi dels temps. La narració del primer pecat, de manera simbòlica, ens ho
explica. I ens veiem reflectits en el fet de no acceptar la culpa sinó
intentar desviar-la a qualsevol altre. Adam, Eva, fan passar la
responsabilitat, fins a la serp. Podríem fer tota una ficció sobre com hauria
estat la història de la humanitat si, en la narració del llibre del
Genesis, els humans haguessin assumit la
culpa i, segurament, haguessin aconseguit el Perdó de Déu.
De la mateixa manera, podem fer ficció sobre un impensat
penediment de Judes. La traïció de Pere, negant conèixer Jesús per tres
vegades, és tan greu com la de Judes, que el lliurà als sacerdots. La
diferència entre un i altre és el penediment de Pere, que amb el seu plor
reconeix el seu error, mentre que l'error de Judes el mena a la desesperació i
al suïcidi.
El nostre món tendeix a cobrir els propis error, tant des
del relativisme que ens empeny a creure que tot val, com fent als altres
culpables dels nostres pecats.
La misericòrdia de Déu és immensa però, com en tantes
altres ocasions, espera que facem la nostra part. Déu vol salvar-nos sempre,
però amb la nostra participació; Déu vol perdonar-nos sempre, però espera que
li demanen Perdó.
Aquest any de la Misericòrdia ja està convocat i el papa
ho ha fet amb la butlla "Misericordiae Vultus".
Comença així: "Jesucrist és el rostre de la
Misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la seva
síntesi en aquesta paraula. Ella s'ha fet viva, visible i ha arribat al seu
cúlmen en Jesús de Natzaret"
En segon lloc, com dèiem, descobrir la ocasió què ens
ofereix l'Església per a prendre consciència de la necessitat que tenim
d'acostar-nos a la Misericòrdia. El sagrament de la Misericòrdia, de la
Reconciliació, del Perdó és la via que tenim i difícilment aprofitem. És el
menys atès i entès dels sagraments. Facem, en aquest any, propòsit de
redescobrir aquesta oportunitat que Déu ens brinda a través de l'església per a
disfrutar de la seva misericòrdia.
Per a poder viure plenament el Perdó, necessitem
perdonar-nos a nosaltres mateixos, després de reconèixer la pròpia culpa, rebre
el Perdó dels germans, a través de l'Església i rebre el Perdó de Déu,
mitjançant el sagrament de la Reconciliació.
D'aquesta manera, podrem reprendre de bell nou la nostra
relació amb els germans i amb Déu.
