Passades ja les
festes de Nadal, quan ja toca recollir les decoracions i els pessebres,
m’agradaria destacar dos elements d’aquestes decoracions que segur que hem vist
i que potser no ens han fet pensar en les nostres pròpies actituds.
A la festa
central, el Naixement de Jesús, a Betlem, qui reb en primer lloc l’anunci de la
Bona Nova són els pastors. Els encarregats de pasturar els ramats eren
personatges marginals, segurament mai protagonistes de res important, que
estaven sempre a les afores de les ciutats i els pobles. A ells els àngels ens
comuniquen el naixement, i ells responen posant-se en camí cap al portal.
En la segona
festa en importància, l’Epifania, els Mags d’Orient son avisats per l’Estrella.
En la tradició jueva, només els que pertanyen al Poble de Déu, els elegits
poden ser salvats. Els estrangers, i els mags ho són, queden fora de joc,
exclosos. Igual que les pastors la seva resposta es immediata i radical, ho
deixen tot i marxen seguint aquells indicació.
Certament el que
és central d’aquest cicle de Nadal és l’Encarnació de Déu, la seva implicació
en la història de la humanitat, el naixement del Déu fet home per amor. Però
hem de veure quin paper tenen els àngels i l’estrella, en aquest Naixement.
Sense els àngels,
Maria i Josep, amb Jesús acabat de néixer, haurien estat ben sols aquell
vespre, sense visites. Ningú s’hauria assabentat del naixement del que seria el
redemptor. Afortunadament els pastors estaven atents i ven veure i entendre
l’anunci que els àngels els feien.
De la mateixa manera, sense
l’estrella els Mags no haurien tingut coneixement del Naixement del Fill de Déu.
Ningú, fora d’Israel se n’hauria donat conta, i no haurien pogut fer-se
presents en aquella casa com a representants tots els pobles de la Terra. També
la seva atenció al que passava pel firmament ho va fer possible.
Quanta gent
hauria pogut conèixer Jesús sense els missatgers, àngels o estrelles, sense que
algú els facilités les senyes d’aquell Salvador? Certament l’important és la
trobada de cadascú amb Jesús, però: serà possible sense que ningú l’anunciï?
Déu envia àngels
i estrelles com a missatgers bíblics per a comunicar les bones notícies als
homes. De manera especial als homes que no estan en el centre de la jugada, els
que estan a les perifèries. Al Palau d’Herodes, ja n’hi havia savis per a
interpretar els signes i les profecies, però fins que hi arriben els Mags, no
ho saben fer, ni reconeixen els fets del firmament!.
Déu necessita
missatgers per a fer arribar a tots els homes i dones de la terra el seu
missatge. I ara, en lloc d’estels i àngels, ens envia a nosaltres, els que
tenim ja coneixement de la seva vinguda, de la seva passió i Resurrecció.
Podem ser
missatgers de bona veu, com els àngels, que comuniquen als pastors de paraula i
cantant; també podem ser missatgers silenciosos, discrets, com l’estrella que
va fent la seva tasca, sense preocupar-se de qui l’ha vista o qui no l’ha
entesa. Però ni àngels ni estels deixen de fer la missió que tenen encomanada:
propiciar que els homes i dones es trobin amb Jesús.
