Després de la renou del carnaval, que el món
ens convida a viure amb intensitat, l’Església ens proposa el temps de
Quaresma, en el que ens hem de preparar –també amb intensitat- per a la
celebració de la Pasqua, el moment central de l’any cristià.
Generalment, o potser hem de dir
“tradicionalment”, es veu el temps de quaresma com a un temps trist i apagat,
sense alegria. Si bé és cert que l’Església ens demana un canvi de vida, una
conversió del nostre cor, i per a fer-ho ens exigeix o ens proposa algunes
renuncies, el que realment hem d’aconseguir és ajustar la nostra manera de
viure als valors de l’Evangeli, i açò és molt enfora de ser sinònim de
tristesa.
La iconografia popular ens mostra a “s’avia
Corema” com una senyora lletja, vella, desendreçada, amb “cara de pa torrat”;
l’evangeli, ens demana que sapiguem encomanar als nostres germans la seva
profunda alegria. Per mi que una cosa i altra són difícils de lligar.
El Papa, en la seva exhortació Evangelii Gaudium ens recorda que els
evangelitzadors –és a dir tots els batejats que amb la nostra vida, el nostre
exemple i la nostra paraula hem de ser testimonis de l’Evangeli- no podem tenir
cara de “funeral”, ni cara de “pomes agres”
Però aquesta idea del papa Francesc no és ni
de bon tros nova. En el mateix evangeli de Mateu, Jesús ens demana que quan
dejunem no hem de fer un posat trist... sinó rentar-nos la cara i posar-nos
perfum, perquè la gent no ho noti. El canvi que hem d’aconseguir no és
exterior, sinó al nostre cor.
Així podrem ajustar-nos al model que ens dóna
Jesús, que posa la persona per damunt el dissabte. Igualment nosaltres hem de
posar els germans per damunt de les tradicions, per damunt de les formes
tradicionals de “complir” amb els deures quaresmals.
En una societat en la que l’abundància ha pres
massa importància, sapiguem renunciar a menjars, begudes, diversions o
entreteniments, sense donar-li massa transcendència ni al dia en que ho feim ni
a la exactitud de la norma que complim. Fem-ho, compartint amb els germans més
necessitats allò a que hem renunciat.
Deixar de menjar carn els divendres, que és un
dels preceptes quaresmals i de tot l’any, perd tot el sentit si ho feim com una
càrrega per a nosaltres i els pobres, que són presència de Jesús en el món, no
veuen alleugerida la seva pobresa; dejunar un parell de dies i no ser capaç a
compartir un parell d’hores setmanals amb aquells que estan sols, coneguts o
familiars que veim i cuidam poc per exemple, és un exercici cínic que ni ens
ajuda a créixer ni ens apropa a Déu
Visquem una Quaresma que ens apropi als
germans, als necessitats, als pobres. Així nosaltres i el nostre món tindrà
raons per a l’esperança.
